ANY 2009
per
Albert Capell
CLICA AQUÍ
http://www.planisferi.com/
ANY 2008
per
Albert Capell
http://www.planisferi.com/
Mª del Mar López
BIBLIOGRAFIA I INFORMACIÓ
MARÇ/ MARZO
Canvi d'horari pels nostres telescopis
> L'horari s'adelanta
Comença l'últim diumenge de Març i acava l'últim diumenge d'Octubre. L'horari adelantat s'iniciarà a les 2h de la matinada (hora peninsular) del diumenge 30 de març, moment en el qual els rellotges s'adelantaran una hora, i durarà fins les 3h de la matinada (hora peninsular) del diumenge 26 d'octubre, moment en el qual els rellotges es retardaran una hora.
GOTO: Horari d'estiu --> Sí
Cambio de horario para Nuestros telescopios
> El horario se adelanta
Empieza el último domingo de Marzo y acaba el último domingo de Octubre. El horario adelantado se iniciará a las 2h de la madrugada (hora peninsular) del domingo 30 de marzo, momento en que los relojes se adelantarán una hora, y durará hasta las 3h de la madrugada (hora peninsular) del domingo 26 de octubre, momento en que los relojes se retrasarán una hora.
GOTO: Horario de verano --> Sí
PLANETÀRIA
VENUS:
> Visible a l'alba a l'horitzó est. Molt brillant (magnitud -3,9)
> Visible durante el alba en el horizonte este. Muy brillante (magnitid -3,9).
MART / MARTE:
> Visible a la constel·lació de Gemini
> Visible durante toda la noche entre las constelación de Gemini.
SATURN / SATURNO
> Visible a la constel·lació del Lleó. En posició cada dia més favorable per a la observació. La inclinació actual dels seus anells és intermitja; d'aquí a un any a penes es veuran, ja que estaràn de canto.
> Visible en la constelación de Leo. Su posición cada día és más favorable para la observación..La inclinación actual de sus anillos es intermedia; dentro de un año apenas se verán, pues estarán casi de canto.
JÚPITER:
> Visible al final de la nit cap al SE, a la constel·lació de Sagitari.
> Visible al final de la noche hacia el SE, en Sagitario.
Fases de la LLuna:
LLUNA NOVA (nueva) ................ dia 7
QUART CREIXENT(creciente) ..... dia 14
LLUNA PLENA (llena) ................. dia 21
QUART MINVANT(menguante) .... dia 29
Tu Tiempo:
Fomento:
Equinocci / Equinoccio de Primavera
> El 20 de març, a les 05,48 h, comença la Primavera.
> El 20 de marzo, a les 05,48 h, comienza la Primavera
Pàsqua extrema al 2008
> El còmput eclesiàstic fixa la data de la Pasqua en el diumenge següent a la primera Lluna plena posterior al 20 de març. Aquest dia pot caure en qualsevol data compresa entre el 22 de març i el 25 d'abril. Com la Lluna Plena la trobem el divendres 21 de març (que segons el còmput eclesiàstic és el 22), la Pàsqua cau aquest any el 23 de març. Des del 1913 no s'havia anticipat tant la Setmana Santa.
Pasqua extrema en 2008
> El cómputo eclesiástico fija la fecha de la Pasqua en el domingo siguiente a la primera Luna llena posterior al 20 de marzo. Este día puede caer en qualquier fecha comprendida entre el 22 de marzo y el 25 de abril. Como la Luna llena la encontramios el viernes 21 de maro (que según el cómputo eclesiástico es el 22), la Páscua cae este año el 23 de marzo. Desde 1913 no se habia anticipado tanto la Semana Santa.
El cel nocturn de març
> Cap a l' oest es van amagant les constel·lacions d'hivern: Orió i Taurus, el triangle d'hivern, format per les estrelles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgeuse (de Orió). Encara podem contemplar els cúmuls estel·lars oberts de la constel·lació d'Auriga, M36, M37 i M38. També podem aprofitar per observar els cúmuls M 41 en el Ca Major i M 35 en Gemini.
Pel meridià, mirant amunt, veiem la constel·lació del Lleó, el cap del qual s'assembla a una falç, amb la brillant estrella Regulus, precedida, de Saturn. A Leo podem veure algunes galàxies com M65, M66, M95 i M96. Mirant cap al zenit l'Ossa Major és ben visible. Si partim de les estrelles de l'Ossa Major, Merak i Dubhe (les de la caixa del carro) i allarguem la seva distància unes 5 vegades, arribarem a l'estrella Polar, que ens marca el nord.
El cielo nocturno en Marzo
> Hacia el oeste podemos ver aún las constelaciones de invierno: Orión i Taurus y el triángulo de invierno, formado por las estrellas Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) y Betelgeuse (de Orión). Aún podemos contemplar los cúmulos estelares abiertos de la constelación de Auriga, M36, M37 y M38. También podemos aprovechar para observar los cúmulos M 41 en Canis Major, M 35 en Gemini.
Por el meridiano, vemos la constelación de Leo, cuya cabeza se asemeja a una hoz, con la brillante estrella Regulus, precedida de Saturno. En Leo podemos ver, con un pequeño telescopio, las galaxias M65, M66, M95 y M96. Mirando hacia cénit la Ossa Mayor es bien visible. Partiendo de las estrellas del carro, Merak y Dubhe, prolongando unas 5 veces su distancia, llegamos a la estrella Polar, que nos marca el Norte.
Conjuncions / Conjunciones
> . Mercuri, Venus, Júpiter i La Lluna, dies 3 i 5 , mirant cap el SE, poc abans de la sortida del Sol. Es recomana l'ús dels binocles.
. Dia 12 Mercuri, Venus i Júpiter , mirant cap el SE, poc abans de la sortida del Sol. Es recomana l'ús dels binocles.
. El mateix dia 12 a les 19 h. les Pléiades són a 1º de La Lluna
. Mirant al Sur-Surest, al matí, poc després de l'inici de l'alba veurem a Júpiter i la Lluna el dia 30
. El 31 veurem a La Lluna proper a Nunki.
> . Mercurio, Venus, Júpiter y La Luna, días 3 y 5 , mirando hacia el SE, poco antes de la salida del Sol.
. Día 12 Mercurio, Venus y Júpiter , mirando hacia el SE, poco antes de la salida del Sol. Se recomienda el uso de prismáticos
. El mismo día 12 a las 19 h. las Pléyades se encuentran a 1º de La Luna
. Mirando al Sur-Surest, por la mañana, poco después del inicio del alba veremos a Júpiter y la Lluna el día 30
. El 31 veremos a La Luna cercano a Nunki
MARATÓ MESSIER / MARATÓN MESSIER.
> Localitzar els 110 objectes Messier (primer catàleg d'objectes de cel profund) en una sola nit constitueix una divertida marató. Cal fer-ho abans de l'equinocci de primavera i en nits sense Lluna. Enguany podeu aprofitar la nit del 7 al 8 de març i la nit del 28 al 29. Cliqueu a les adreces que teniu a continuació i tindreu la llista ordenada per a l'observació dels 110 objectes celestes.
> Localizar los 110 objetos Messier (primer catálogo de objetos de cielo profundo) en una sola noche constituye una divertida maratón. Conviene hacerla antes del equinocio de primavera y en noches sin Luna. Este año podéis aprovechar la noche del 7 al 8 de Marzo y la del 28 al 29. Clicar sobre las direcciones que teneis a continuación para obtener la lista ordenada para la observación de estos 110 objetos.
Albert Capell: http://perso.wanadoo.es/acapell/textoshtm/t%E8cnic/marato.htm
El Cielo del Mes: http://www.elcielodelmes.com/Objetos_Messier.php
ISS, Estación Espacial
> Un dels dies que es podrà veure be és el 24 de març.
El camí que farà anirà des del sud-oest cap al nord-est.
Comença a les 21:43:40. Troba la seva màxima alçada a sobre nostre a les 21:48:30 i acaba a les 21:53:15
> Uno de los días que se podrá ver bien es el 24 de marzo.
El camino que hará será desde el sudoeste hacia al nordeste.
Comienza a las 21:43:40. Llega a su máxima altura sobre nosotros a las 21:48:30 y acaba a las 21:53:15
ABRIL
PLANETÀRIA
MART / MARTE:
> Visible a la constel·lació de Geminis
> Visible en la constelación de Geminis.
SATURN / SATURNO :
> Visible a la constel·lació del Lleó. La inclinació actual dels seus anells és intermitja; d'aquí a un any a penes es veuran, ja que estaràn de canto.
> Visible en la constelación de Leo. La inclinación actual de sus anillos es intermedia; dentro de un año apenas se verán, pues estarán casi de canto.
JÚPITER:
> visible al final de la nit, cap al SE, a la constel·lació de Sagitari.
> Visible al final de la noche hacia el SE, en la constelación de Sagitario.
Fases de la LLuna:
LLUNA NOVA (nueva).................. dia 6
QUART CREIXENT(creciente) ..... dia 12
LLUNA PLENA (llena).................. dia 20
QUART MINVANT(menguante) .... dia 28
Tu Tiempo:
Fomento:
Pluja d'estels / lluvia de estrellas (meteoritos):
> Dia 22: màxima pluja de les Lírides. La lluna plena farà difícil la seva observació.
> Día 22: máxima lluvia de las Líridas. La Luna llena entorpecerá su observación.
El cel nocturn d'abril
Cap a l' oest es van amagant les constel·lacions d'hivern: Orió i Taurus: el triangle d'hivern, format per les estrelles Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) i Betelgeuse (de Orió). Encara podem contemplar els cúmuls estel·lars oberts de la constel·lació d'Auriga, M36, M37 i M38. També podem aprofitar per observar els cúmuls M 41 en el Ca Major i M 35 en Gemini.
Pel meridià, mirant amunt, veiem la constel·lació del Lleó, el cap del qual s'assembla a una falç, amb la brillant estrella Regulus. A Leo podem veure algunes galàxies com M65, M66, M95 i M96. Mirant cap al zenit l'Ossa Major és ben visible. Si partim de les estrelles de l'Ossa Major, Merak i Dubhe (les de la caixa del carro) i allarguem la seva distància unes 5 vegades, arribarem a l'estrella Polar, que ens marca el nord.
Al nord hi podem veure Cassiopea, i al sud-est s'aprecia ja l'Escorpí amb l'estrella vermella Antares; al sud hi ha Virgo, amb l'estrella blanc-blavosa Spica ( l'espiga), de primera magnitud. Cal destacar l'estrella doble Pòrrima. També hi ha la galàxia el Sombrero (M104), que està a uns 30 millons d'anys-llum de nosaltres. És una galàxia espiral vista de canto.
Aquesta regió del cel està plena de galàxies que val la pena observar.
El cielo nocturno en Abril
Hacia el oeste van declinando las constelaciones de invierno: Orión i Taurus y el triángulo de invierno, formado por las estrellas Sirius (de Canis Major), Procyon (de Canis Minor) y Betelgeuse (de Orión). Aún podemos contemplar los cúmulos estelares abiertos de la constelación de Auriga, M36, M37 y M38. También podemos aprovechar para observar los cúmulos M 41 en Canis Major, M 35 en Geminis.
Por el meridiano, vemos la constelación de Leo, cuya cabeza se asemeja a una hoz, con la brillante estrella Regulus. En Leo podemos ver, con un pequeño telescopio, las galaxias M65, M66, M95 y M96. Mirando hacia cénit la Ossa Mayor es bien visible. Partiendo de las estrellas del carro, Merak y Dubhe, prolongando unas 5 veces su distancia, llegamos a la estrella Polar, que nos marca el Norte.
Al Norte està Casiopea y, al Sureste se asoma ya Escorpión con la brillante estrella rojiza Antares; hacia el Sur la constelación de Virgo con Spica (la Espiga), estrella blanco-azulada, de primera magnitud. Cabe destacar la estrella doble Pórrima. NO dejéis de observar la galaxia espiral, vista de canto, del Sombrero (M104), que està a unos 30 millones de años-luz de nosotros.
Esta región del cielo està llena de galaxias que merece la pena observar.
Conjuncions / Conjunciones
> . Dies 11, i molt més el 12, trobarem un triangle format pel planeta Mart amb Càstor i Pólux, dues estrelles de Gèminis, totes tres a prop de La Lluna, mirant al suroest, a gran alçada per sobre de l'horitzó i poc després de la posta de sol.
. Dia 15, trobem a Saturn i a l'estrella Régulus de la Constel·lació de Lleo, al nord de la Lluna, a Lleó, mirant al suroest, a gran alçada per sobre de l'horitzó i poc després de la posta de sol.
. Dia 27 Júpiter, al nord de la Lluna a Sagitari, mirant al sud i poc després de l'alba
> . Días 11, y mucho más el 12, encontraremos un triángulo formado por el planeta Marte con Cástor i Pólux, dos estrellas de Géminis, las tres cerca de La Luna, mirando al suroeste, a gran altura sobre el horizonte y poco después de la puesta de sol.
. Día 15, encontramos a Saturno y a la estrella Régulus de la Constelación de Leo, al norte de La Luna. mirando al suroeste, a gran altura por encima del horizonte y poco después de la puesta de Sol.
. Día 27, Júpiter, al norte de la Luna en Sagitario, mirando al sur y poco después del alba.
ISS, Estación Espacial
MAIG
PLANETÀRIA
MERCURI /MERCURIO:
> Visible durant la primera quinzena de maig al capvespre, a l'horitzó O-NO.
> Visible en la primera quincena de Mayo al atardecer en el horizonte O-NO.
SATURN / SATURNO :
> Visible a la constel·lació del Lleó. La inclinació actual dels seus anells és intermitja; d'aquí a un any a penes es veuran, ja que estaràn de canto.
> Visible en la constelación de Leo. La inclinación actual de sus anillos es intermedia; dentro de un año apenas se verán, pues estarán casi de canto.
JÚPITER:
> Visible a la segona meitat de la nit, a la constel·lació de Sagitari.
> Visible durante la segunda mitad de la noche, en Sagitario.
Fases de la LLuna:
LLUNA NOVA (nueva) .................dia 5
QUART CREIXENT(creciente) .....dia 12
LLUNA PLENA (llena) .................dia 20
QUART MINVANT(menguante) ...dia 28
Tu Tiempo:
Fomento:
DIA 10
> Pocs minuts abans del mitgdia (TU) la Lluna Mart. Només es pot veure amb telescopi. Mart desapareixerà pel costat fosc de la Lluna
> Pocos minutos antes del mediodía (TU) la Luna oculta Marte, fenómeno visible con telescopio. Marte desaparecerá por el lado oscuro de la Luna.
DIA 12 :
> La nit del 12 al 13 la Lluna, l'estrella Règulus i Saturn formen un triangle (per perpectiva).
> La noche del 12 al 13 la Luna , la estrella Regulus y el planeta Saturno forman un triángulo (por perspectiva)
Pluja d'estels / Lluvia de estrellas (meteoritos):
> Dia 5 a les 18 h TU (a partir de les 8 del vespre) màxima pluja de Eta Aquaridas, que solen tenir bòlids molt lluminosos.
> Día 5 a las 18 h TU (a partir de las 8 de la tarde) máxima lluvia de Eta Aquarius, que suelen tener bólidos muy luminosos
El cel nocturn de maig
Cap a l'oest, veiem la constel·lació del Lleó, el cap del qual s'assembla a una falç, amb la brillant estrella Regulus. A Leo podem veure algunes galàxies com M65, M66, M95 i M96. Cap al zènit les constelo·lacions del Bover, amb la brillant Arcturus (estrella gegant vermella), i corona Boreal. A prop hi ha també la constel·lació de Cannis Venatici (Gossos de Caça) on hi ha la famosa galàxia del Remolí (M51). També l'Ossa Major és ben visible. Si partim de les estrelles de l'Ossa Major, Merak i Dubhe (les de la caixa del carro) i allarguem la seva distància unes 5 vegades, arribarem a l'estrella Polar, que ens marca el nord. Al sud-est s'aprecia ja l'Escorpí amb l'estrella vermella Antares.
El cielo nocturno en Mayo
Hacia el oeste vemos la constelación de Leo, cuya cabeza se asemeja a una hoz, con la brillante estrella Regulus. En Leo podemos ver, con un pequeño telescopio, las galaxias M65, M66, M95 y M96. Mirando hacia el zénit vemos las constelaciones Boyero, con su brillante estrella gigante roja (Arcturus), y Corona Boreal. Cerca está la constelación de Canis Venatici (Perros de Caza) en donde se encuentra la famosa galaxia del Remolino (M51). La Ossa Mayor sigue bien visible. Partiendo de las estrellas del carro, Merak y Dubhe, prolongando unas 5 veces su distancia, llegamos a la estrella Polar, que nos marca el Norte. Hacia el sureste asoma ya Escorpión con la roja Antares.
CURSOS i Activitats 2008
XLIè CURS D’INICIACIÓ A L’ASTRONOMIA
Del 5 de maig al 2 de juny 2008
PROGRAMA
ISS, Estación Espacial
http://www.n2yo.com/passes.php?s=25544
> Aquest mes es veu molt aviat al matí, a les 4, les 5 o les 6 de la matinada
> Este mes se ve muy pronto por la mañana, a las 4, las 5, o las 6 de la madrugada
JUNY / JUNIO
Fases de la LLuna:
LLUNA NOVA (nueva)............... dia 3
QUART CREIXENT(creciente) ... dia 10
LLUNA PLENA (llena)................ dia 18
QUART MINVANT(menguante) .. dia 26
Tu Tiempo
Fomento
PLANETÀRIA
SATURN / SATURNO :
> Visible a la constel·lació del Lleó fins a mitjanit..També s'hi pot veure Mart, amb el seu color roig.
> Visible en la constelación de Leo. También puede observarse Marte, con su típico color rojo.
JÚPITER:
> Visible la major part de la nit, però a poca altura sobre l'horitzó, a la constel·lació de Sagitari.
> Visible durante la mayor parte de la noche, en Sagitario y a poca altura sobre el horizonte.
Altres fenòmens / Otros fenòmenos:
DIA 3 a les 13h (TU)
> La Lluna està en el perigeo, a 357.250 km de la Terra
> La Luna se encuentra en el perigeo, a 357.250 km de la Tierra.
DIA 7
> Venus en conjunció amb Mercuri
> Venus en conjunción con Mercurio.
DIA 16 a les 18 h (TU)
> La Lluna a l'apogeo, a 406.230 km de la Terra
> La Luna en el apogeo, a 406.230 km de la Tierra.
DIA 21 a les 00:53 h(TU)
> Solstici d'estiu.
> Solsticio de verano.
DIA 27 a les 2 h(TU)
> Neptú a 0,3º al nord de la Lluna
> Neptuno estarà a sólo 0,3º al Norte de la Luna.
Pluja d'estels (meteorits): Dia 22
Inici de la pluja de les Boòtides, amb el màxim pel dia 27.
Lluvia de estrellas (meteoritos): Día 22
Comienza la lluvia de las Boótidas, con un máximo el 27
El cel nocturn de juny
La constel·lació del Lleó, el cap del qual s'assembla a una falç, es va amagant per l'oest. També, cap a l'oest, veiem la brillant Arcturus; si mirem cap l'est la brillant Vega de la constel·lació de la Lira. Pel sud hi veiem Antares, l'estrella l'estrella més brillant de l'Escorpí. Al zènit hi podem veure la constel·lació d'Hèrcules, amb el seu famós i bonic cúmul globular M13. La Via Làctia es dibuixa: observem l'esplendor de Sagitari, el cor de la Via Làctia.
Encara podem observar constel·lació de Cannis Venatici (Gossos de Caça) on hi ha la famosa galàxia del Remolí (M51) i l'Ossa Major. Si partim de les estrelles de l'Ossa Major, Merak i Dubhe (les de la caixa del carro) i allarguem la seva distància unes 5 vegades, arribarem a l'estrella Polar, que ens marca el nord.
El cielo nocturno en Junio
La constelación de Leo, cuya cabeza se asemeja a una hoz, va desapareciendo por el oeste.También, hacia el oeste, està el Boyero, con su brillante Arcturus, y Corona Boreal. Cerca está la constelación de Canis Venatici (Perros de Caza) en donde se encuentra la famosa galaxia del Remolino (M51). La Ossa Mayor sigue bien visible. Partiendo de las estrellas del carro, Merak y Dubhe, prolongando unas 5 veces su distancia, llegamos a la estrella Polar, que nos marca el Norte.
En el cénit vemos la constelación de Hércules, con su famoso y bello cúmulo globular M13. Se dibuja ya la Vía Láctea, especialmente la zonas cercanas a Sagitario. Por el este están ya las constelaciones de verano, especialmente visible Vega, la estrella más brillante de la cosntelación de la Lira.
© Copyrigt albertcapellbrugués - 2007
JULIOL
Fases de la LLuna:
LLUNA NOVA (nueva).................. dia 3
QUART CREIXENT(creciente) ...... dia 10
LLUNA PLENA (llena)................... dia 18
QUART MINVANT(menguante) ..... dia 25
Tu Tiempo
Fomento
PLANETÀRIA
MERCURI / MERCURIO:
> Visible a l'alba durant la primera quinzena del mes, a l'horitzó E-NE.
> Visible al amanecer durante la primera quincena del mes sobre el horizonte E-NE.
VENUS:
> Després de la posta de Sol es veu a l'O-NO.
> Visible después de la puesta de sol, port el O-NO.
MART/ MARTE:
> Visible al capvespre, cap a l'oest.
> Visible al anochecer,
hacia el Oeste.
JÚPITER:
> Visible tota la nit, a la constel·lació de Sagitari. Molt brillant (magnitud -2.7), ja que està en oposició amb el Sol (dia 9) i menys lluny de la Terra (a només 623 milions de km.).
> Visible durante la mayor parte de la noche, en Sagitario. Brilla mucho (magnitud -2.7), puesto que se encuentra en oposición con el Sol (día 9) y menos alejada de nuestro planeta (a solo 623 millones de km).
SATURN / SATURNO:
> Visible al capvespre, cap a l'oest a Leo.
> Visible al anochecer, hacia el Oeste en Leo.
Altres fenòmens / Otros fenómenos:
DIA 1 a les 21h (T.U.)
> La Lluna en el perigeo, a 359.510 km de la Terra
> La Luna se encuentra en el perigeo, a 359.510 km de la Tierra.
DIA 4
> La Terra a l'afeli (més allunyada del Sol), a 152.104.000 km del Sol.
> La Tierra en el afelio (más alejada del Sol), a 152.104.000 km del Sol.
DIA10 a les 18 h (T.U.)
> Mart a 0,6º al sud de Saturn, a Leo.
> Marte a 0,6º al Sur de Saturno, en Leo.
DIA14 a les 04 h (T.U.)
> La Lluna a l'apogeo, a 405.450 km de la Terra
> Luna en el apogeo, a 405.450 km de la Tierra.
El cel nocturn de juliol
La brillant Vega, de la constel·lació de la Lira, es troba aproximàdament al zenit, i Arcturus brilla més a l'oest. Cap al sur, Sagitari, a on la Via Làctia es dibuixa perfectament (en ambients amb poca contaminació lumínica). Amb llargavistes hi descobrireu un munt d'objectes interessants. A la constel·lació d'Hèrcules observeu el famós i bonic cúmul globular M13.
Observeu la configuració coneguda amb el nom de: el triangle d'estiu, tres estrelles brillants de tres constel·lacions diferents: Deneb, de la constel·lació del Cigne, situada més al nord; Altair, de la constel·lació de l'Àguila marca el vèrtex sud; i Vega, la més brillant de les tres, a la constel·lació de la Lira ( no deixeu de mirar-hi la nebulosa planetària M57 - el popular dònut).
Encara podem observar a la constel·lació de Canes Venatici (Gossos de Caça) la famosa galàxia del Remolí (M51), i la constel·lació de l'Ossa Major, ja cap a l'oest.
El cielo nocturno en Julio
La brilante Vega, de la constelación de la Lira, està casi en el cenit, y Arcturo, del Boyero, brilla por el Oeste. Hacia el sur, Sagitario,en donde la vía Láctea se dibuja perfectamente (en lugares con poca contaminación lumnínica). Con unos prismáticos descubriréis muchos objetos interesantes. En la constelación de Hércules ver el famoso i bello cúmulo globular M13.
Observad la confuguración conocida como el Triángulo de verano, tres estrellas brillantes de tres constelaciones diferentes: Deneb, en la constelación del Cisne, situada más al Norte; Altair, en la constelación del Aguila señala el vértice Sur; y Vega, la más brillante, en la constelación de la Lira (no dejéis de mirar la nebulosa planetaria M57, dónut en el argot.
Todavía se puede observar la galaxia del Remolino -M51- en Canes Venatici, y la constelación de la Osa Mayor, ya hacia el Oeste.
© Copyrigt albertcapellbrugués - 2007
AGOST
Fases de la LLuna:
LLUNA NOVA (nueva).................. dia 1
QUART CREIXENT(creciente) ...... dia 8
LLUNA PLENA (llena)................... dia 16
QUART MINVANT(menguante) ..... dia 23
PLANETÀRIA
VENUS
> Després de la posta de Sol es veu sobre l'horitzó oest. /
> Visible después de la puesta de Sol, spbre el horizonte Oeste.
JÚPITER:
> Visible tota la nit, a la constel·lació de Sagitari. Molt brillant /
> Visible durante la mayor parte de la noche, en Sagitario. Brilla mucho.
SATURN / SATURNO:
> A punt de desaparèixer per l'oest. /
> A punto de desaparecer por el horizonte Oeste.
Altres fenòmens / Otros fenómenos:
METEORS: DIA12 matinada: pluja de les Persèides. Les Persèides, anomenades popularment les "llàgrimes de Sat Llorenç", és la pluja de meteors més coneguda. No són altra cosa que partícules de matèria que va deixar el cometa Swift-Tuttle en el seu pas al votant del Sol, i que la Terra travessa cada any i, com un iman, atrau aquestes restes, que amb el frec de l'atmosfera ofereixen aquest bell espectacle. La major activitat serà a la matinada del dia 12, erncara que també se'n veuen abans i després d'aquest dia. La major radiant procedeix de la constel·lació de Perseu.
METEOROS: Lluvia de estrellas al amanecer del día 12, las llamadas "lágrimas de Sant Lorenzo, que es la lluvia de meteoros más conocida. Son restos de partículas de materia dejadas por el cometa Swift-Tuttle en su paso alrededor del Sol, y que la Tierra atraviesa todos los años y, como un imán, atrae estos residuos, que al entrar en la atmósfera terrestre nos ofrecfen este bello espectáculo. Al amanecer del día 12 és el máximo, pero se observan también antes i después de dicho día, aunque con menor intensidad.
ECLIPSI PARCIAL DE LLUNA
Aquest dissabte dia 16, si tenim bon temps, podem veure un eclipsi parcial de Lluna
TU: és temps universal, per la qual cosa hem d'afegir 2 hores, és a dir, començá a les 21,36 hora nacional i el màxim del parcial serà a les 23,10h
Hora inici: 19:36h T.U.
Hora màxima: 21:10h T.U.
Hora final: 22:46h T.U.
ECLIPSE PARCIAL DE LUNA
Este sábado día 16, si no teneis nubes, podéis ver un eclipse parcial de Luna
TU: es tiempo universal, por lo que tenemos que añadir 2 horas, o sea, empieza a las 21,36 hora nacional y el máximo del parcial será a las 23,10 h
Hora inicio: 19:36h T.U.
Hora máximo: 21:10h T.U.
Hora final: 22:46h T.U.
El cel nocturn d'agost
Observeu -ja una mica cap al S-SO,la configuració coneguda amb el nom de: el triangle d'estiu, tres estrelles brillants de tres constel·lacions diferents: Deneb, de la constel·lació del Cigne, situada més al nord; Altair, de la constel·lació de l'Àguila marca el vèrtex sud; i Vega, la més brillant de les tres, a la constel·lació de la Lira ( no deixeu de mirar-hi la nebulosa planetària M57 - el popular dònut). Cap al sud-oest, Sagitari, a on la Via Làctia es dibuixa perfectament (en ambients amb poca contaminació lumínica). Amb llargavistes hi descobrireu un munt d'objectes interessants. A la constel·lació d'Hèrcules observeu el famós i bonic cúmul globular M13. La constel·lació de l'Ossa Major, ja clarament a per l'oest.
A mesura que avança la nit veiem ja el quadrat de Pegàs, cap al zenit; cap a l'est van apareguent Taure amb la brillant estrella roja Aldebaran i el cúmul obert de les Plèiades ) Les Cabretes) i Auriga amb la brillant Capella. Pel sur, creuant el meridià,Formalhaut (la "boca del peix")-estrella de la constel·lació Peix Austral.
El cielo nocturno de Agosto
Observad, ya hacia el S-SO la configuración conocida como el Triángulo de verano, tres estrellas brillantes de tres constelaciones diferentes: Deneb, en la constelación del Cisne, situada más al Norte; Altair, en la constelación del Aguila señala el vértice Sur; y Vega, la más brillante, en la constelación de la Lira (no dejéis de mirar la nebulosa planetaria M57, dónut en el argot). Hacia el SO, Sagitario, centro de nuestra Via Láctea; ya hacia el Oeste la constelación de la Osa Mayor.
Según avanza la noche vemos ya el cuadrado de Pegaso, hacia el el cénit; hacia el Este aparece ya la constelación del Toro con su brillante estrella roja Aldebarán y el cúmulo abierto de la Pléyades (las Cabritillas) y Auriga con la brillante Capella. Por el Sur, cruzando el meridiano, Formalhaut (la "boca del pez") -estrella de la constelación de Pez austral.
© Copyrigt albertcapellbrugués - 2007
SETEMBRE / SEPTIEMBRE
Fases de la LLuna:
QUART CREIXENT( (creciente) .... dia 7
LLUNA PLENA (llena) ........... dia 15
QUART MINVANT(menguante) ..... dia 22
LLUNA NOVA (nueva) ................. dia 29
Planetària
Dia 5: Mercuri, Venus i Mart
> formen un triangle equilàter mitja hora després de la posta del Sol, a l'oest.
> Estos tres planetas forman un triángulo equilatero visible al Oeste media hora después de la puesta del Sol.
Dia 20:
> Ocultació del cúmul de les Plèiades (Les Cabretes) per la Lluna cap al sud-est a les 2h T.U.((nit del 19 al 20).
> Ocultación del cúmulo de las Pléyades por la Luna, hacia el Sureste a las 2h T.U. (noche del 19 al 20).
JÚPITER:
> Visible durant la primera meitat de la nit, a la constel·lació de Sagitari. Molt brillant (magnitud de 2.5)
> Visible durante la primera mitad de la noche, en Sagitario. Brilla mucho (magnitud 2.5).
Altres fenòmens / Otros fenómenos:
Dia 22:
> Equinocci de setembre. Comença la tardor.
> Equinocio de septiembre. Comienza el otoño.
El cel nocturn de setembre
Entre el zenit i l'oest domina el triangle d'estiu, tres estrelles brillantsde tres constel·lacions diferents: Deneb, de la constel·lació del Cigne, situada més al nord; Altair, de la constel·lació de l'Àguila marca el vèrtex sud; i Vega, la més brillant de les tres, a la constel·lació de la Lira. Veiem el quadrat de Pegàs, cap al zenit i a punt de creuar el meridià; per l'est es veuen la constel:lació del Taure amb la brillant estrella roja Aldebaran i el cúmul obert de les Plèiades, les Cabretes, i Auriga amb la brillant Capella. Pel sur, creuant el meridià, brilla Formalhaut (la "boca del peix")-estrella de la constel·lació Peix Austral.
El cielo nocturno de Septiembre
Entre el cenit y el Oeste se divisa el Triángulo de verano, tres estrellas brillantes de tres constelaciones diferentes: Deneb, en la constelación del Cisne, situada más al Norte; Altair, en la constelación del Aguila señala el vértice Sur; y Vega, la más brillante, en la constelación de la Lira.
Vemos el cuadrado de Pegaso, hacia el cenit y cercano al meridiano; hacia el Este se divisa la constelación del Toro con su brillante estrella roja Aldebarán y el cúmulo abierto de la Pléyades (las Cabritillas) y Auriga con la brillante Capella. Sobre el horizonte Sur, cruzando el meridiano, brilla la estrella Formalhaut (la "boca del pez") -estrella de la constelación de Pez austral.
© Copyrigt albertcapellbrugués - 2007
OCTUBRE
DIUMENGE DIA 26 A LES 03:00 HORES: CANVI D'HORA, ELS RELLOTGES ELS RETARDAREM 1 HORA.
DOMINGO DÍA 26 A LAS 03:00 HORAS: CAMBIO DE HORA, LOS RELOJES SE RETRASAN EN 1 HORA.
Fases de la Lluna
QUART CREIXENT(creciente) ..... dia 7
LLUNA PLENA (llena) ................. dia 14
QUART MINVANT(menguante) .... dia 21
LLUNA NOVA (nueva) ................ dia 28
PLANETÀRIA
Mercuri/o:
> A l'alba i màxima elongació (18º el dia 22, al nord de l'eclíptica). Veiem-lo a l´horitzó est quan comença a clarejar, sobretot durant la setmana del 20 al 26.
> Al amanecer, sobretodo durante la semana del 20 al 26, se puede observar Mercurio en el horizonte este.
Júpiter:
> Visible durant la primera meitat de la nit, a la constel·lació de Sagitari. Molt brillant (magnitud de 2.5)
> Visible durante la primera mitad de la noche, en Sagitario. Brilla mucho (magnitud 2.5).
Pluja d'estels/ Lluvias de meteoros.
> Oriònides: Visibles a la segona quinzena d'octubre a la matinada. El dia 22 serà un bon día d'observació. La radiant, per sobre de Betelgeuse (estel vermell i brillant a l'espatlla dreta del gegant Orió).
> Las Oriónidas son visibles en la segunda quincena de octubre, mejor poco antes del inicio del alba, pues es entonces cuando el radiante (situado al norte de Betelgeuse) alcanza mayor altura. Este año el momento más propicio para su observación es la madrugada del día 22, una vez que la luna creciente se ha ocultado.
El cel nocturn d'octubre
Constel·lacions: Cefeu: els estudiosos de variables podeu estudiar Delta Cephei.Recordo que en les cefeides el períde en què variava la seva brillantor és directament proporcional a la seva lluminositat absoluta (lluminositat real). Andròmeda: observeu la galàxia d' Andròmeda (M31), visble a ull nu des de llocs foscos. Està a 2,4 milions d'anys llum de nosaltres. Pegàs: amb galàxies interessants de veure. Cassopeia: amb nebuloses interessants. Perseu: amb el seu doble cúmul i la nebulosa California.
Entre el zenit i l'oest domina el triangle d'estiu, tres estrelles brillants de tres constel·lacions diferents: Deneb, de la constel·lació del Cigne, situada més al nord; Altair, de la constel·lació de l'Àguila marca el vèrtex sud; i Vega, la més brillant de les tres, a la constel·lació de la Lira. Veiem el quadrat de Pegàs, cap al zenit i a punt de creuar el meridià; per l'est es veuen la constel:lació del Taure amb la brillant estrella roja Aldebaran i el cúmul obert de les Plèiades, les Cabretes, i Auriga amb la brillant Capella. Pel sur, creuant el meridià, brilla Formalhaut (la "boca del peix")-estrella de la constel·lació Peix Austral.
El cielo nocturno de Octubre
Constelaciones: Cefeo:interesante el estudio de Delta Cephei. En las cefeidas el período con que varía su brillo es directamente proporcional a su luminosidad absoluta (luminosifdad real). Andrómeda
Entre el cenit y el Oeste se divisa el Triángulo de verano, tres estrellas brillantes de tres constelaciones diferentes: Deneb, en la constelación del Cisne, situada más al Norte; Altair, en la constelación del Aguila señala el vértice Sur; y Vega, la más brillante, en la constelación de la Lira.
Vemos el cuadrado de Pegaso, hacia el cenit y cercano al meridiano; hacia el Este se divisa la constelación del Toro con su brillante estrella roja Aldebarán y el cúmulo abierto de la Pléyades (las Cabritillas) y Auriga con la brillante Capella. Sobre el horizonte Sur, cruzando el meridiano, brilla la estrella Formalhaut (la "boca del pez") -estrella de la constelación de Pez austral.
© Copyrigt albertcapellbrugués - 2007
NOVEMBRE/NOVIEMBRE
Fases de la Lluna:
QUART CREIXENT(creciente) ..... dia 6
LLUNA PLENA (llena) ................. dia 13
QUART MINVANT(menguante) .... dia 19
LLUNA NOVA (nueva)................. dia 27
Dia 13:
> Ocultació de les Plèiades per la Lluna, al capvespre. La Lluna plena ocultarà les estrelles del cúmul
> Ocultación de las Pléyades por la Luna, al atardecer. La Luna Llena ocultará las estrellas del cúmulo
Pluja d'estels/ Lluvias de meteoros.
> Els Leònids són meteorits que entren a l'atmosfera a gran velocitat. Són deixalles del cometa Tempel-Tuttle que la Terra atrau quan passa per aquesta zona. A la matinada del dia 17 hi ha el màxim, encara que la Lluna impedirà una bona observació de la pluja.
> Las Leónidas son meteoritos que entran en la atmósfera terrestre a gran velocidad. Són restos del cometa Tempel-Tuttle que la Tierra atrae al pasar por la zona. El màximo se darà el 17 por la madrugada, pero la Luna impedirá una buena observación de la lluvia.
PLANETÀRIA
Mercuri/o:
> Visible a l'alba els primers dies del mes, a l'horitzó E-SE.
> Visible al amanecer de los primeros dias del mes, en el horizonte E-SE.
Júpiter:
> Visible durant la primera meitat de la nit, cap al S.O.
> Visible durante la primera mitad de la noche, hacia el SO.
El cel nocturn de novembre
El triangle d'estiu: Deneb, de la constel·lació del Cigne; Altair, de la constel·lació de l'Àguila i Vega, de la constel·lació de la Lira ja van declinant cap l'oest. La constel·lació de Perseu queda al zenit (ni deixeu de mirar el seu doble cúmul). Andròmeda: observeu la galàxia d' Andròmeda (M31), visible a ull nu des de llocs foscos. Està a 2,4 milions d'anys llum de nosaltres. Pegàs: amb galàxies interessants de veure. Cassopeia: amb nebuloses interessants. Pel sud-est es veuen la constel:lació del Taure amb la brillant estrella roja Aldebaran i el cúmul obert de les Plèiades, les Cabretes, i Auriga amb la brillant Capella. Pel sud, creuat el meridià, brilla Formalhaut (la "boca del peix")-estrella de la constel·lació Peix Austral. Avançada la nit apareix Orió, precedit de la constel:lació de Taurus.
El cielo nocturno de Octubre
Ell Triángulo de verano: Deneb, de la constelación del Cisne; Altair, de la constelación del Aguila y Vega, la más brillante, en la constelación de la Lira, van declinando ya hacia el Oeste. La constelación de Perseo queda al cenit (ved su doble cúmulo). Andròmeda: observad la galáxia de Andrómeda (m31), visible a simple vista desde lugares oscuros. Pegaso: con galáxias interesantes de ver con telescopio. Casiopea: con interesantes nubulosas para fotografiar. Por el Este-Sudeste ver ya las constelaciones de Taurus (el Toro) con su brillante estrella roja Aldebarán y el cúmulo abierto de la Pléyades (las Cabritillas)y Auriga con la brillante Capella. Por el Sur, cruzado el meridiano, brilla la estrella Formalhaut (la "boca del pez") -estrella de la constelación de Pez austral. Avanzada la noche aparece Orión.
© Copyrigt albertcapellbrugués - 2007
DESEMBRE/DICIEMBRE
Fases de la Lluna:
QUART CREIXENT(creciente) ..... dia 5
LLUNA PLENA (llena) ................. dia 12
QUART MINVANT(menguante) .... dia 19
LLUNA NOVA (nueva)................. dia 27
i... / y...
Dia 1 a les 17 h TU (a les 18 hora local) Venus a 0,1º al sud de la Lluna i ocultació. Júpiter a 1,9º al nort de la Lluna. / Venus a 0,1º al sur de la Luna y ocultación. Júpiter a 1,9º al norte de la Luna.
el dia 13.
Pluja d'estels/ Lluvias de meteoros
Geminides / Geminidas: màxim dia 13
Dia 21: A les 12h TU, solstici de desembre: comença l´hivern astronòmic ( Hemisf. Nord)
A las 12h TU, solsticio de diciembre: comienza el invierno astronòmico (Hemisf. Norte).
Dia 31: Venus a 2,7º al sud de la Lluna. / Venus a 2,7º al sur de la Luna.
Planetaria
Mercuri/o:
> Visible al capvespre els últims dies del mes, a l'horitzó Sud-oest.
> Visible al atardecer de los últimos días del mes, en el horizonte suroeste.
Venus:
> Visible al capvespre a l'horitzó sud-oest, molt brillant.
> Visible al atardecer en el horizonte suroeste. Muy brillante.
Júpiter:
> Visible al capvespre, cap al S.O.
> Visible al atardecer, hacia el SO.
Saturn/o:
> Observable a la segona meitat de la nit a la constel·lació del Lleó.
> Observable en la segunda mitad de la noche en la constelación de Leo.
El cel nocturn de desembre
A prop del zenit veiem la constel·lació d'Auriga (el Cotxer), amb la brillant Capella, estrella groga de magnitud 0,1. Perseu, Pegàs i Andròmeda van tombant ja per l'oest. Pel sud-oest es veu la constel·lació del Taure, amb la brillant estrella gegant roja, Aldebaran (l'ull del toro) i el cúmul obert de les Plèiades, les Cabretes. És l'hora de la constel·lació d'Orió, que presideix les nits d'hivern. No deixeu d'observar la nebulosa M42, a l'espasa del gegant, a 1.500 anys de llum de nosaltres. També a prop hi ha la nebulosa fosca del Cap de Cavall (IC434), només per fotografiar. Observeu els diversos colors de les estrelles de la constel·lació. Al caçador i gegant Orió el segueixen el Ca Major, amb l'estel més brillant del cel nocturn: Sirius, estel blanc-blavós, situat només a 8,6 anys de llum de nosaltres. Una mica més a l'est hi ha Procyon, en la petita constel·lació del Ca Menor. Betelgeuse, Sirius i Procyon dibuixen un triangle equilàter conegut amb el nom de Triangle d'Hivern. Cap a l'est de les anteriors constel·lacions sobresurten Geminis, els Bessons, amb dues estrelles brillants: Pòl·lux i Càstor, els dos bessons. Precedint Geminis hi ha la petita constel·lació de Càncer, interessant de mirar-la amb binocles (i a ull nu, en un lloc fosc) per contemplar el bonic cúmul d'estrelles anomenat el Pessebre (M44).
Avançada la nit podem veure la constel·lació de Leo, on hi ha Saturn...., però deixem'ho pel mes que ve.
El cielo nocturno de Diciembre
Cerca del cenit vemos la constelación de Auriga (el Cochero), con la brillante Capella, estrella amarilla de magnitud 0,1. Perseo, Pegaso y Andrómeda van declinado por el oeste. Por el Suroeste se ve la constelación del Toro, con Aldebaran -el ojo del toro-, brillante estrella gigante roja y el cúmulo abierto de las Pléyades, las Cabritillas. Es la hora de la constelación de Orión, constelación que preside las noches invernales. No dejéis de observar la brillante nebulosa M42, en la espada del gigante, a 1.500 años luz de nosotros. Cercana está la nebulosa oscura conocida como la Cabeza de Caballo (IC434), sólo para fotografiar. Observad los distintos colores de las estrellas de la constelación. Al cazador i gigante Orión le siguen el Can Mayor, con la estrella más brillante del cielo nocturno: Sirio, estrella blanco-azulada, situada a sólo 8,6 años luz de nosotros. Un poco hacia el Este está Procyon, en la pequeña constelación del Can Menor. Betelgeuse, Sirio y Procyon dibujan un triángulo equilátero conocido como el Triángulo de Invierno. Hacia el Este de las anteriores constelaciones sobresalen Geminis, los Gemelos, con dos estrellas brillantes: Pólux i Cástor, los dos hermanos. Precediendo Geminis está la pequeña constelación de Cáncer, interesante de ver con prismáticos (y a simple vista en lugares oscuros) para contemplar el bello cúmulo de estrellas llamado el Pesebre (M44).
Avanzada la noche podemos ver la constelación de Leo, en dónde encontraremos el planeta Saturno..., pero dejemos esto para el próximo mes.
© Copyrigt albertcapellbrugués - 2007
BIBLIOGRAFIA I INFORMACIÓ OBTINGUDA DE:
> Pàgina web d'Albert Capell
> Pàgina web del Instituto Gográfico del Ministerio de Fomento
> Pàgina web El Cielo Del Mes, de Miguel y Vicente Díaz
> "Guía del cielo 2008".
Editorial ESPASA (Guías visuales ESPASA).
Por Pedro Velasco y Telmo Fernández
Ilustrado por Toño Bernedo
> "Guía del cielo 2008".
Editorial PROCIVEL
Enrique y Pedro Velasco
> ISS, Estació Espacial
Alguns links on podreu trobar informació / Algunos links donde podéis encontrar información :
http://www.calsky.com/cs.cgi
http://www.n2yo.com/?s=32486
mapes a temps real :
http://www.n2yo.com/passes.php?s=32699
en castellà:
http://www.estacionespacial.com/
|
