SOL
Imatges de Socis
La Secció Solar és ja tradicional a ASTER, funciona des de la dècada dels 50, i de manera sistemàtica desde fa mes de vint anys. Les tasques d'observació que regularment es realitzen són les següents:
La nostra secció és en relació amb la xarxa alemanya SONNE, amb observadors arreu del món. Dos dels nostres observadors són " observadors estandard " de la mencionada xarxa
L'activitat
solar
L'activitat solar es defineix com el conjunt de fenòmens que hom pot observar a la fotosfera del Sol. De tots ells, les taques solars són de llarg les manifestacions d'activitat més fàcils d'estudiar i de seguir per part dels astronoms afeccionats. Les taques apareixen en grups normalment allargats d'est a oest (bipolars) o arrodonits (unipolars) i sofreixen una evolució típica. Aquesta evolució dóna lloc a la classificació de grups de Waldmeier o de Zurich , la qual te en compte la llargada del grup, que les taques tinguin o no penombra i que siguin uni o bipolars. Per mesurar aquest tipus d'activitat s'empra l'anomenat número de Wolf, molt senzill de calcular i molt representatiu:
W = (10G + F) K
On G és el nombre de grups de taques observats; F és el nombre de taques individuals i K un coeficient corrector que depèn de l'observador i de l'aparell utilitzat. Fent un gràfic dels nombres de Wolf en funció del temps, és fàcil veure que l'activitat solar fluctua en cicles d'11,2 anys de promig, de manera que a cada cicle hi ha un màxim i un mínim. Al mínim és normal que durant molts dies l'activitat sigui nul.la (W=0) i en el màxim poden haver-hi en un dia 12 o mes grups i la W pot ser de més de 400. Aquest cicle undecenal fou descobert per l'astrònom afeccionat H. Schwabe l'any 1843.
En el moment present l'activitat solar és en augment, després de passar per un mínim l'agost del 1996. Comencen a registrar-se nombres de Wolf superiors a 100 alguns dies.El darrer cicle d'activitat solar (temps transcorregut entre un mínim i el següent) va ser més curt que el normal : 10,2 anys en lloc dels 11,2 anys de promig. El proper màxim es produirà, previsiblement, l'any 2000 ó 2001.
L'estudi i anàlisi d'aquesta activitat és important donat que la seva influència sobre l'atmosfera terrestre i l'augment o disminució de la temperatura del planeta, per exemple, cada cop es considera més significativa, i ara mateix és motiu d'un interessant debat científic.
L'observació
del SolEl Sol és un astre mal conegut malgrat la seva properia, i observar-lo és fàcil i apassionant, ja que cada dia tant les taques com el seu aspecte són diferents.
Observar el sol amb seguretat total és molt senzill si es sap fer i és a l'abast de qualsevol. El millor mètode, el més senzill, és el de projecció, que consisteix en projectar la imatge solar sobre una pantalla blanca rígida (metall, cartró, paper gruixut, etc..) No hi ha cap perill i es pot observar el temps que calgui. L'helioscopi o prisma de Herschel dona visions excel.lents i segures i és un aparell relativament assequible que costa pocs diners. Aquest instrument rebaixa la llum i l'escalfor per mitjà d'un prisma d'angle molt agut (15º) que només reflecteix cap a l'ocular el 5% de la llum incident. L'ús de l'helioscopi ens permet observar el Sol directament sempre i quan el complementem amb un filtre fosc especial pel Sol. Cal dibuixar les taques i situar-les, classificant els grups i calculant el nombre de Wolf. Sempre anotar dia i hora. Per a situar les taques cal tenir en compte la orientació del disc solar, canviant al llarg de l'any (angles P, B0 i L0). Podeu trobar aquestes efemèrides, així com la corresponent graella de coordenades per a cada dia de l'any, enllaçant aquí: BASS 2000 Solar grids & ephemerids.
Alguns enllaços
d'interès
Tornar